Feiners i feineres!
Ací us deixe el darrer comentari de text. Aquest és de caire optatiu i tindreu la correcció del comentari abans del cap de setmana
De buit en buit
Narcís-Jordi Aragó
Amb l'experiència acumulada dels seus 97 anys, el doctor Broggi diu que el món va malament. Acaba de publicar el segon volum de les seves memòries i ha declarat: "No anem bé. Molta gent omple la buidor de la seva vida amb el consum, amb l'adquisició de béns per ostentació. El món no pot aguantar més".
Amb un llenguatge més tècnic, l'últim informe de Jústícia i Pau diu exactament el mateix: "El consum creix d'una manera desbocada; així ho mostren tots els indicadors: creix el nombre de consumidors, creix el consum de matèries primeres, creix el consum de béns i serveis i creix el nivell de despesa per llar. El consum omple, en part el buit que han deixat la religió, la família, la comunitat, les utopies". Els autors d'aquest informe coincideixen literalment amb el mític cirurgià de les Brigades Internacionals: el consum creix per omplir un buit. El que passa és que el consumisme provoca un altre buit, que és el de la butxaca a final de mes i el de l'endeutament crònic al llarg de la vida, i encara genera un buit més profund, que és el que descriu la novel·lista Carme Riera a La meitat de l'ànima: "La substitució del sentit sacre pel consumisme forassenyat no sembla que hagi modificat gran cosa la condició humana; no li ha atorgat més llibertat. Continuem sent criatures en dependència, no de Déu sinó dels déus producte del mercat, dels clergues que prediquen sense assossec ni treva que l'únic camí possible per a la salvació terrenal, la felicitat immediata, és la possessió d'uns determinats béns, anunciats quasi sempre a televisió".
Sentim, doncs, el buit de la nostra frustració, però aquesta no és res comparada amb la que pateixen les víctimes del nostre sistema: els 850 milions d'habitants del planeta que sofreixen fam o desnutrició. Per això, el doctor Broggi diu que mai no havíem anat tan malament com ara; fets com la revolta que aquests dies s'estén pels suburbis d'Europa són el fruit amarg de la injustícia que hem instaurat i engreixat.
Aparegut a El Punt, el 14 de novembre de 2005
dilluns, 26 de setembre del 2011
dilluns, 19 de setembre del 2011
Un altre comentari de text
Ací teniu un altre text per comentar:
TEXT 1
El carrer, en el qual no he vist, malgrat els meus esforços i les meves bones disposicions, cap element de sublimitat ni de pintoresc, té una nota d'una obvietat indiscutible : és realmente estret. Sobre els seus costats hi ha una vorera de pedra en el qual pot circular un ésser humà amb una facilitat evident. De tota manera, si aquesta persona fos molt voluminosa, com aquells homes tan grassos que abans es veien de tant en tant en el país i que semblen haver-se'n anat a l'altre món per delicadesa, silenciosament; els marxapeus del carrer serien insuficients. Pel centre del carrer –que és empedrat amb llambordes d'ull de serp–, hi pot passar un carro o una tartana folgadament. S'entén un carro embalumat fins dalt dle tot de palla o d'userda. En aquest cas, les voreres li donen un suplement d'espai que li permet transitar amb una justesa perfecta. És a dir: el càlcul que serví per a construir el carrer fou fet a base de servir de pas a un carro de pagès carregat a seny. Mentre el transport es féu a base d'aquests carros, el càlcul fou perfecte. Avui resulta anacrònic i notòriament insuficient. Quan un camió modern s'atreveix a enfilar el carrer, ha de collocar tot el joc lateral de les seves rodes sobre la vorera, cosa que no és pas senzilla i que sempre provoca les protestes airades dels ciutadans del carrer i les dels transeünts abocats a un perill cert, naturalment. El carrer Estret, doncs, ha entrat en un període més o menys llarg d'agonia. La seva duració dependrà dels diners que es tinguin per a crear una via de més ample i còmode accés. El motor d'explosió en tot cas desplaçarà el carrer a les golfes dels trastos vells. Arribarà un moment en què aquesta giragonsa urbana serà un indret silenciós, recollit i quiet. Els nostres fills –amb seguretat, els nostres néts– veuran créixer l'herba –una mica de filet verd– pels intersticis de l'empedrat. Mentrestant és l'esca de tota mena de petits conflictes entre el trànsit rodat, la ciutadania que hi és establerta i el transeünt modest. Hom hi sent una estranya sensació de perill: tot sembla col·laborar-hi activament en la producció d'una gran desgràcia: veure com un camió aparatós aixafa sobre el mur del carrer un home o una dona o potser una nena d'ulls negres o de cabells rossos. Llavors les coses s'arreglaran ràpidament i de seguida començarà a créixer l'herba entre les pedres del carrer.
Josep Pla, El carrer estret
TEXT 1
El carrer, en el qual no he vist, malgrat els meus esforços i les meves bones disposicions, cap element de sublimitat ni de pintoresc, té una nota d'una obvietat indiscutible : és realmente estret. Sobre els seus costats hi ha una vorera de pedra en el qual pot circular un ésser humà amb una facilitat evident. De tota manera, si aquesta persona fos molt voluminosa, com aquells homes tan grassos que abans es veien de tant en tant en el país i que semblen haver-se'n anat a l'altre món per delicadesa, silenciosament; els marxapeus del carrer serien insuficients. Pel centre del carrer –que és empedrat amb llambordes d'ull de serp–, hi pot passar un carro o una tartana folgadament. S'entén un carro embalumat fins dalt dle tot de palla o d'userda. En aquest cas, les voreres li donen un suplement d'espai que li permet transitar amb una justesa perfecta. És a dir: el càlcul que serví per a construir el carrer fou fet a base de servir de pas a un carro de pagès carregat a seny. Mentre el transport es féu a base d'aquests carros, el càlcul fou perfecte. Avui resulta anacrònic i notòriament insuficient. Quan un camió modern s'atreveix a enfilar el carrer, ha de collocar tot el joc lateral de les seves rodes sobre la vorera, cosa que no és pas senzilla i que sempre provoca les protestes airades dels ciutadans del carrer i les dels transeünts abocats a un perill cert, naturalment. El carrer Estret, doncs, ha entrat en un període més o menys llarg d'agonia. La seva duració dependrà dels diners que es tinguin per a crear una via de més ample i còmode accés. El motor d'explosió en tot cas desplaçarà el carrer a les golfes dels trastos vells. Arribarà un moment en què aquesta giragonsa urbana serà un indret silenciós, recollit i quiet. Els nostres fills –amb seguretat, els nostres néts– veuran créixer l'herba –una mica de filet verd– pels intersticis de l'empedrat. Mentrestant és l'esca de tota mena de petits conflictes entre el trànsit rodat, la ciutadania que hi és establerta i el transeünt modest. Hom hi sent una estranya sensació de perill: tot sembla col·laborar-hi activament en la producció d'una gran desgràcia: veure com un camió aparatós aixafa sobre el mur del carrer un home o una dona o potser una nena d'ulls negres o de cabells rossos. Llavors les coses s'arreglaran ràpidament i de seguida començarà a créixer l'herba entre les pedres del carrer.
Josep Pla, El carrer estret
Textos per començar a treballar el comentari de text
Ací teniu alguns textos per començar a practicar el comentari de text:
TEXT 1
TEXT 1
La Universitat homenatja en solitari Sanchis Guarner
Morcillo: “La societat valenciana té un deute amb el mestre pel seu compromís cívic”
DIARI EL PUNT
La Universitat de València har tributat un homenatge a Manuel Sanchis Guarner en el centenari del seu naixement. El rector, Esteban Morcillo, ha qualificat l'homenatjat com “un model i un estímul constant i íntegre”.
Sanchis Guarner va ser el primer catedràtic de Valencià de la Universitat de València, fundador de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i signant de les Normes de Castelló (1932).
L'homenatge s'ha celebrar al Saló d'Actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, i ha comptat amb les intervencions del rector; la degana de la Facultat, María José Coperías; el catedràtic Antoni Ferrando; el fill de l'homenatjat, Manuel Sanchis-Guarner Cavanilles; i el rector de la Universitat Jaume I –i president de la Xarxa Lluís Vives–, Vicent Climent.
L'acte ha començat amb la projecció d'un vídeo que repassa la figura de Manuel Sanchis Guarner. També s'ha procedit a descobrir una placa commemorativa.
En la seua intervenció, el rector ha dit: “La Universitat té un deute amb el mestre Sanchis Guarner, per haver deixat una empremta important per la seua amplíssima obra filològica i històrica, de gran influència acadèmica i científica, i també de divulgació social. També té el mateix deute la societat valenciana, pel compromís cívic d'aquell home, per la seua defensa de la democràcia i la llibertat”.
Per la seua banda, Antoni Ferrando ha efectuat una semblança de la trajectòria intel·lectual i cívica de Sanchis, i ha remarcat que les seues obres més importants continuen reeditant-se en l'actualitat a bon ritme.
La degana, María José Coperías, ha recordat que Sanchis Guarner va ser el primer degà de la facultat elegit democràticament.
El fill de l'homenatjat s'ha preguntat quin hauria estat el paper de son pare, de continuar amb vida, en la societat valenciana de hui en dia. I no ha dubtat a assenyalar que hauria continuat treballant per la dignificació del País Valencià sense abandonar el seu tarannà dialogant.
Sanchis Guarner va ser el primer catedràtic de Valencià de la Universitat de València, fundador de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i signant de les Normes de Castelló (1932).
L'homenatge s'ha celebrar al Saló d'Actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, i ha comptat amb les intervencions del rector; la degana de la Facultat, María José Coperías; el catedràtic Antoni Ferrando; el fill de l'homenatjat, Manuel Sanchis-Guarner Cavanilles; i el rector de la Universitat Jaume I –i president de la Xarxa Lluís Vives–, Vicent Climent.
L'acte ha començat amb la projecció d'un vídeo que repassa la figura de Manuel Sanchis Guarner. També s'ha procedit a descobrir una placa commemorativa.
En la seua intervenció, el rector ha dit: “La Universitat té un deute amb el mestre Sanchis Guarner, per haver deixat una empremta important per la seua amplíssima obra filològica i històrica, de gran influència acadèmica i científica, i també de divulgació social. També té el mateix deute la societat valenciana, pel compromís cívic d'aquell home, per la seua defensa de la democràcia i la llibertat”.
Per la seua banda, Antoni Ferrando ha efectuat una semblança de la trajectòria intel·lectual i cívica de Sanchis, i ha remarcat que les seues obres més importants continuen reeditant-se en l'actualitat a bon ritme.
La degana, María José Coperías, ha recordat que Sanchis Guarner va ser el primer degà de la facultat elegit democràticament.
El fill de l'homenatjat s'ha preguntat quin hauria estat el paper de son pare, de continuar amb vida, en la societat valenciana de hui en dia. I no ha dubtat a assenyalar que hauria continuat treballant per la dignificació del País Valencià sense abandonar el seu tarannà dialogant.
dimecres, 14 de setembre del 2011
dimarts, 13 de setembre del 2011
Benvinguts i benvingudes al bloc de l'assignatura de valencià
Hola!!
A partir d'ara aquest ha de ser un bloc de referència per tots i totes vosaltres.
Des d'ara i fins que arribe la fi del curs anirem publicant tot tipus d'activitats, de recursos, de debats... que us ajudaran a aprovar l'assignatura. Quan més entreu i participeu dins d'aquest bloc, més opcions tindreu que la vostra nota siga més alta.
Que tingueu un bon curs i que aproveu tots aquells que s'ho guanyeu!!
A partir d'ara aquest ha de ser un bloc de referència per tots i totes vosaltres.
Des d'ara i fins que arribe la fi del curs anirem publicant tot tipus d'activitats, de recursos, de debats... que us ajudaran a aprovar l'assignatura. Quan més entreu i participeu dins d'aquest bloc, més opcions tindreu que la vostra nota siga més alta.
Que tingueu un bon curs i que aproveu tots aquells que s'ho guanyeu!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)