Perdoneu pel retard però ací teniu les correccions als comentaris
Teniu en compte que està redactat i no per punts. Recordeu com l'heu de fer
vosaltres:
CORREU COMERCIAL
COMENTARI TEXT “CORREU COMERCIAL”
El text, “Correu Comercial”, és un article d’opinió, l’autor del qual és Quim
Monzó. Com a tal, es troba dins de l’àmbit periodístic amb la finalitat destacada de
convèncer sobre la negació d’obrir les portes a qualsevol. Aquesta és la tesi de l’autor,
la qual la trobem implícita podent ser deduïda al llarg del text. A més a més, apareix al
text una segona intenció per part de l’autor, sent aquesta la crítica a totes aquelles
persones que, malgrat estar obsessionades per la seguretat, obrin la porta a qualsevol.
L’article d’opinió, com a text argumentatiu, presenta una estructura tripartida
típica d’aquests, amb una xicoteta variació pel que respecta a la conclusió, ja que no hi
apareix.
Primerament trobem la introducció (línies 1-6), on l’autor ens condueix cap a la
seua tesi mitjançant una comparació d’analogia entre l’actualitat i el conte de “Les mil i
una nits”, on Alí Babà obria “la porta inexpugnable” amb les paraules màgiques
“Sèsam, obre’t”. A l’actualitat, aquestes paraules són “correu comercial”. El conte
ajudarà a l’autor a donar al text un to humorístic, com per exemple, quan a la línia 5
s’inventa un “rànquing de frases obridores”, possible gràcies al conte. A més, el conte
és utilitzat com si fos l’abans (el passat) per realitzar la comparació amb l’actualitat
(“ara” – línia3).
En aquest primer paràgraf trobem recursos tipogràfics, com la cursiva (a la línia
1) per a referir-se al títol d’un llibre de contes, ‘Les mil i una nits’. A més trobem l’estil
directe al text, tant en la frase referida al conte com a la resta de l’article, marcada amb
dues cometes (« ») posteriors als dos punts (línies 2, 6). Amb aquest estil directe
s’intenta representar el crit d’Alí Babà (“Sèsam obre’t”) o el de la persona corresponent
(“correu comercial”) al dir la nova frase obridora. També apareix un element anafòric
(“aquell” – línia 4) que fa referència al “Sèsam obre’t”, aparegut anteriorment i, a més,
allunyat en el temps, ja que la frase era usada en aquest passat; i un element catafòric
(“ha estat substituït per una altra que, aquesta sí..” – línia 6), que fa referència a la
frase “correu comercial”, que encara no ha aparegut.
En segon lloc, trobem el desenvolupament, el qual abarca des de la línia 7 fins a
la 34. Aquesta part es pot dividir perfectament en quatre apartats, cadascun dels quals fa
referència a exemples de diferents situacions on és utilitzada la frase obridora “Correu
comercial”. Aquests exemples serveixen de recurs argumentatiu.
Línies 7-16. Ens situa en qualsevol edifici de veïns.
Dins d’aquesta part trobem un subesquema de causa/conseqüència on
s’exposa que la porta s’obri immediatament a causa de la frase “correu
comercial”. Aquest problema és una situació molt habitual i freqüent avui,
segons comenta l’autor mitjançant una aposició a la línia 8 (“al matí o a la
tarda”). A més, apareix un diminutiu a la línia 15 (“botonet”) que apropa el
receptor a la situació amb un xicotet toc d’humor.
Línies 17-21. Ens situa als edificis on s’han instal·lat intèrfons amb càmera
de vídeo.
Línies 22-28. Ens endinsa dins la situació de qualsevol delinqüent, el qual no
necessita cap joc de claus ni rossinyols per a obrir les portes.
Línies 29-34. Ens situa a Jericó, dins d’una història passada, per tal de
traslladar-la a l’actualitat per a convèncer el receptor de l’eficàcia de la frase
màgica ‘correu comercial’, però sempre amb to irònic, ja que realment
l’autor vol criticar les persones que es queixen de la inseguretat ciutadana i
en canvi obrin la porta a qualsevol, simplement a causa les dues paraules
“correu comercial”.
S’observa una repetició d’estructura a les quatre situacions: s’explica la situació
i després, mitjançant la frase “n’hi ha prou”, o alguna d’equivalent (“l’únic esforç que
demana”, “en tindrien prou”), s’introdueix, tret de l’exemple 3, la frase màgica en estil
directe: “- Correu comercial!”. Cal dir que a l’exemple 3, aquesta frase és substituïda
per “dues paraules màgiques”.
I finalment, la conclusió, que en aquest cas està implícita. Es tracta realment de
la tesi de l’autor que és deduïda mitjançant les diferents situacions exposades al text
(desenvolupament) on ens adonem que qualsevol persona, ja siga amb bones o males
intencions, pot entrar a casa nostra. La solució d’aquest problema és la tesi (ser sensat i
no obrir a qualsevol).
Dins de l’estructura argumentativa, s’observen subestructures narratives.
Aquestes són les referides al conte de ‘Les mil i una nits’ (línies 1-3), narració feta en
imperfet (marca una acció repetida) que fa referència que el conte s’ha contat
repetidament al llarg del temps; i la història narrada sobre el fet ocorregut a Jericó
(línies 29-31).
Cal no oblidar que, com a text periodístic, poden aparèixer, encara que no
sempre, elements paratextuals, com és en aquest cas, el títol. Cal dir d’aquest que és
remàtic i que és una repetició d’una de les frases obridores (‘Correu comercial’).
Deixant un poc al marge l’estructura externa, ens endinsarem dins dels trets
típics d’un text argumentatiu. Primerament, ens centrarem en els recursos lingüístics
utilitzats al text per reforçar els diferents arguments. Entre ells trobem la repetició, en
aquest cas de “correu comercial”, per a intensificar la senzillesa o facilitat per a obrir
les portes dels edificis mitjançant dues simples paraules. També apareix
l’exemplificació per a argumentar el que s’esmenta a la introducció, on s’ha exposat la
facultat obridora de portes de la frase “correu comercial”. Aquests exemples són
cadascuna de les quatre situacions anteriorment citades.
L’autor usa, a més a més, la ironia al llarg del text que li dóna un to humorístic.
Aquesta ironia és usada per potenciar la crítica. Un exemple, entre altres, el trobem a la
línia 18 (“abans de permetre l’entrada a ningú”), ja que en un principi pareix donar-li
importància a la càmera de vídeo instal·lada als edificis, que dóna seguretat; en canvi
intenta la burla amb aquesta situació. A més remarca esta burla amb la ironia de la frase
“n’hi ha prou” i equivalents que mostren la facilitat per derrotar els “sofisticadíssims
sistemes de seguretat”.
Seguint amb els trets típics d’un text argumentatiu, les marques de modalització
per part de l’autor les trobem mitjançant el lèxic valoratiu. Entre ells apareixen adverbis
(“les obre absolutament totes”, “la porta s’obre immediatament”). També incidir que
aquestes ajuden a la hipérbole, un altre recurs utilitzat per l’autor. Alguns exemples de
l’exageració són “sense pensar-s’ho ni una mil·lèsima de segon”,
“alarmes…sofisticadíssimes”.
Pel que fa als mecanismes de referència de l’emissor cap al receptor, com són els
díctics personals, podríem dir que són escassos. L’únic díctic que trobem és “no estem
segurs” (línia 13), el qual podem considerar com a plural inclusiu, ja que fa referència,
a més de a l’autor, al receptor i a qualsevol altre inquilí.
Llevat d’aquesta dixi personal, trobem una absència de marques d’emissor i
receptor. Aquest fet li dóna al text un caràcter formal, però no molt elevat, com ens ho
marca alguna expressió col·loquial, com per exemple “és qüestió de manetes” o “tant
se val”. Aquestes expressions remarquen el to humorístic del text.
Però, com a text periodístic, el text presenta un caràcter divulgatiu amb la idea
d’arribar al major nombre de persones, per tant, al text s’observen mecanismes
aclaridors. Entre ells trobem oracions de relatiu, bàsicament especificaives (“Perquè ha
estat substituït…per una altra que…les obre absolutament totes”). A més, apareixen
guions que introdueixen aclariments referents als antecedents corresponents, per
exemple, “abans de permetre l’entrada a ningú” (línia 18) o “en el rànquing de frases
obridores” (línia 5).
D’una altra banda, comentar que apareixen coneixements enciclopèdics, com és
el conte de ‘Les mil i una nits’ i el personatge “Alí Babà”. Aquest coneixement
enciclopèdic sol estar a l’abast de tots, ja que aquest conte s’ha contat de sempre als més
menuts. També apareix com a coneixement enciclopèdic “els gossos de Pavlov”, el
qual està a l’abast de persones amb, com a mínim, estudis mitjans (ESO o Batxiller). I a
més apareix “Jericó”, coneixement enciclopèdic que fa referència a una ciutat que
apareix a l’Antic Testament i coneguda pel seu desplomament de muralles. Després, per
ser menys possible la seua coneixença, la història és explicada al darrera.
Tot açò ens porta a aventurar que el text va dirigit, especialment, a un receptor
amb un mínim d’estudis mitjans i, a més, que visquen en edificis de veïns.
Simplement queda comentar, pel que fa a la cohesió entre les diferents parts del
text, els connectors. Entre els lògics n’hi trobem només d’additius (“i”) i de finalitat
(“perquè” – línia 17). Entre els ordenadors trobem “finalment” (per a acabar) i
“després” (per continuar). A més, apareixen díctics i expressions temporals (“ara”, “han
passat els segles”, “avui”…).
En resum, estem davant un text argumentatiu amb la finalitat de fer reflexionar
el receptor sobre la seua seguretat i convèncer-lo perquè no òbriga la porta del seu
edifici a qualsevol. Per això, l’autor utilitza un to humorístic, sempre amb la idea de
burla, cosa que en un principi dóna la sensació de tindre poca importància, encara que
realment la té.
DE BUIT EN BUIT
L’autor, Narcís-Jordi Aragó, comença el text amb unes declaracions publicades al nou llibre del doctor Broggi.
Després continua amb altres declaracions aparegudes en un informe de Justícia i Pau. Aquestes declaracions corroboren les primeres del doctor Broggi. L’autor, ademes, anyadeix la idea de que el consumisme genera també un buit a les butxaques i a la llibertat. Per exemplificar aquest buit de llibertat l’autor esmenta unes paraules d’un llibre de Carme Riera.
L’autor finalitza el text anyadint un altre buit, per ell, el més important, les víctimes d’aquest sistema.
L’eix temàtic d’aquest text és la crítica que fa l’autor, Narcís-Jordi Aragó, sobre el consumisme desbocat i els efectes negatius d’aquest fenomen.
El títol és remàtic ja que no al·ludeix directament al text sinó que ho fa amb un caràcter irònic.
El text es pot dividir en quatre parts en relació amb el seu significat.
• Linia 1-4: l’autor al·ludeix a les declaracions del doctor Broggi.
• Linia 5-10: Narcís-Jordi Aragó corrobora i anomena les paraules de l’últim informe de Justícia i Pau sobre el creixement del consum.
• Linia 10-17: L’autor s’ajuda de les paraules de Carme Riera per expressar la manca de llibertat de la societat de consum.
• Linia 17-22: En aquestes linies l’autor esmenta el que per a ell és l’efecte més negatiu del consumisme, que no és altre que l’injustícia que provoca al món subdesarrollat.
El text presenta una estructura temàtica climàtica, l’autor desenvolupa i esmena el problema del consumisme al llarg del text, però on realment arriba a la conclusió final és a l’últim paràgraf.
Aquest és un text d’àmbit d’ús periodístic. Com podem vore, és un text escrit que ha sigut publicat a la revista “El Punt” el 14 de novembre de l’any 2005. Per l’ironia del títol, la brevetat del text i l’alt grau de subjectivitat podem dir que es tracta d’un article d’opinió i, més concretament, d’una columna.
Quant a la tipologia textual, el text és argumentatiu. L’autor, mitjançant els seus arguments, intenta convéncer-nos dels efectes negatius del consum.
Així doncs, el text presenta una clara estructura atenent a la seua tipologia:
• Presentació del problema (1-9): L’autor, servint-se de dos fragments d’un llibre del doctor Broggi i un altre d’un informe de Justífica i Pau, respectivament, ens introdueix el problema del consum desbocat.
• Argumentació (9-19): Narcís-Jordi Aragó ens transmet diferents arguments per fer-nos entendre el mal que provoca el consum, per exemple, produeix un buit a la butxaca i ens fa depenents de la publicitat i les grans empreses. Per a aquest últim argument s’adjuda de les paraules de Carme Riera.
• Conclusió o tesi (20-22): L’autor arriba a una clara conclusió (“per això, el doctor,... i engreixat”).
Com hem pogut vore, aquest és un text que per fer l’argumentació s’ajuda de fragments d’altres textos, és per això que trobem diferents veus, a més de la de l’autor. Trobem un discurs directe de la linia dos a la quatre: “No anem bé... el món no pot aguantar més”. Altre discurs directe de la línia 5 a la 9, “El consum creix... les utopies”. Altre discurs directe de la linia 13 a la 17, “la substitució... a televisió”. A més, trobem un discurs indirecte a la línia 20, “El doctor Broggi diu que mai havíem anat tan malament com ara”.
Al text trobem relacions referencials com la repetició de la paraula “consum” (linies 4, 6, 7, 10), de sinonímia (“consumisme”, “el nostre sistema”, linies 11 i 19).
També trobem relacions de sentit, la més destacada seria el camp semàntic relacionat amb el consum: “bens”, “despesa de llar”, “consumidors”, “producte del mercat”.
Analitzant els verbs del text trobem la predominació de verbs en present, generalment amb valor atemporal per donar-li major objectivitat i universalitat al text.
Com la major part dels textos argumentatius, aquest és un text amb una gran dosi de subjectivitat. Aquest fet es pot observar al lèxic valoratiu (“fruit amarg”, l. 21), oracions modalitzadores declaratives (“els 859 milions d’habitants”, l. 19) i estructures fraseològiques (“aquesta no és res comparada...”, l. 18).
Quant a la connectivitat, s’ha de dir que aquest és un text clarament cohesionat, amb oracions subordinades com “el que passa... la meitat de l’ànima”, l. 10-13). És per això que els connectors que trobem són els que organitzen idees (“però”, l. 18, “doncs”, l. 18).
Pel que fa a la valoració crítica del text, s’ha de dir que aquest és un text d’interés social. No és un tema que haja sortit de nou recentment i que està al debal nacional fins que es solucione, com per exemple, la guerra d’Iraq o fins i tot el mundial que es
disputa a Alemanya. Aquest és un tema molt més universal, que arriba a tots els racons del món i que molt probablement seguirà sent tema de debat mundial sempre, i que ja ho és des de finals de la segona guerra mundial.
Generalment s’associa la societat del consum amb el capitalisme i la economia de mercat, que és la regnant a occident.
És molt complicat posicionar-se a favor o en contra de la societat de consum. A la meua manera de vore, la societat de consum té més efectes positius que negatius, el problema és el creixement desbocat del consumisme. En resum, s’ha demostrat que la economia de mercat és favorable però exagerada és perillosa.
Feiners i feineres: